« November 2005 | Main | January 2006 »
Ei! Un concert 'memorable'. Ressons Jazz ens ha donat la possibilitat que a Tàrrega s'escolti l'evolució d'aquell projecte que -en part- ja vam escoltar en els seus inicis a l'atac del 2004.
Un any després d'editar-se el primer disc (Freshsound) hem escoltat el resultat de gairebé tot aquest any de rodatge. Un any encaixant aquells 51 minuts i molts més en una formació que peta de somni. Amb nous treballs i noves versions. Amb tota la soltura i l'elegància d'un quintet que, sobrat de recursos, n'exhibeix només els necessaris per a presentar una idea pròpia del jazz.
Amb una visió orientada a obtenir un resultat molt concret però que sona flexible. Deixant espais per a treballar la improvització, però sense conformar-se amb omplir-los de material previsible. Amb elements innovadors construïts només amb recursos estilísticament acceptables pels ortodoxes. Sense històries extranyes o falses modernitats. Sense banalitats. Assaborint el jazz i posant-lo molt per sobre dels seus protagonistes. Fent prevaldre el -sempre subjectiu- 'bon gust'. Sorprenent-nos no només amb l'instrument sinó també amb la partitura. Dit exclamant-ho en una sola paraula: substància!
A més, amb aquest concert, ens podem imaginar un Ressons Jazz Tàrrega a que funciona. Força públic, bon ambient, una Bolix'Dj enrolladíssima...i un munt de bons presagis per la propera temporada. En parlarem.
I si encara no el teniu,
compreu el disc a Freshoundrecords.
Sincerament, una maravella de concert. La sala gran del Teatre Nacional de Catalunya plena fins dalt de gent assaborint les receptes del Llibert, amb els millors ingredients possibles, i -sobretot- amb molta música. Moltíssima.
Una XXL sense fissures, sense complexes, sense excès d'arrenjaments. O dit d'una altra manera: tot el contrari del que sol ser habitual, gens ni mica de flam. Qualitat, expressió i humor per davant d'ambicions d'assolir suites egocèntriques o narcissistes. Fent funcionar una XXL entregadíssima i gens agarrotada. Tot al seu lloc però gens previsible. Aconseguint que sembli fàcil una cosa tan complicada!
Un quintet amb tota l'electricitat de sempre. Amb moltíssims d'aquells petits detalls que fan tan especial aquesta formació. Potser al TNC no se'n van poder apreciar alguns per l'adaptació a la XXL, però se'n van deixar notar uns altres a partir d'aquesta nova situació. Potser detalls menys personals i més en favor de la banda. Bon ofici.
L'única queixa: no haver inclòs Crisi al repertori. I la millor excusa per no fer-ho -perque no existeix bona raó per descartar aquella balada- és l'inlcusió de nous treballs. Es constata així i una vegada més, el grandíssim projecte que el Llibert té a les mans. Nou concert, noves composicions. Exactament com ha passat sempre desde l'inici de la banda.
Concert assombrós inclús per aquells que hi varem assistir amb unes altíssimes expectatives. Gràcies a tots per tant d'esforç!