imatge: solitary arts
Fem bé els comptes, si us plau!
Aquest any hem tingut atac! En primer lloc perquè l'equip que l'organitza ha tingut l'energia necessària (gràcies a tots!). Però també als ajuts d'Ajuntament de Tàrrega, Institut d'Estudis Ilerdencs i de l’ICEC. També hi han ajudat, la reducció d’un 40% del pressupost, així com els nous ingressos per venda d'entrades.
A més de les nombroses mostres de suport, sovint hem rebut comentaris d'admiració i sorpresa per haver aconseguit ajuts de les administracions en un moment econòmic tant difícil. Hem sentit coses com "sembla estrany que no es puguin mantenir els hospitals i encara t’hagin donat diners ", "hem estat vivint per sobre de les nostres possibilitats i tot no pot ser gratuït", "és natural que haguem de reduir considerablement aquest tipus de despeses..." o comentaris més condescendents com "la cultura sempre és la primera de rebre... quina llàstima", o també "si comparem el que costen altres coses, no sembla lògic que es retalli la cultura". Tot plegat expressat amb absoluta bona fe i amb un cert grau de preocupació.
No entenc que ens apretin tant els diners, que haguem de defensar l'economia de la cultura per la via dels intangibles. Com si donar suport a un festival, fossi en sí mateix un immens forat a la butxaca, que hem de suportar aguantant la respiració com a grans benefactors del bé comú. Sense fer cap mena d’anàlisi financera i donant per segur que hem cremat tots aquells diners que hem rebut de l’administració.
Finalitzat l'atac, hem publicat el pressupost i balanç a la nostra web. També ens agradaria fer una petita anàlisi comptable per mirar d’entendre si és cert que purgant la cultura estalviarem tants calers pels hospitals i les escoles, com sembla que tantíssima gent pensa. Som-hi.
El pressupost de l'atac d'aquest any ha estat proper als 10.000 euros. D'aquests diners, aproximadament un 20% retorna directament a l'erari públic en concepte d'IVA. De la resta, prop d’un 30% acabarà retornant també en pocs mesos en concepte d'IRPF, quan cadascun dels proveïdors declarin els corresponents ingressos per activitat professional. És a dir, que la major part del que rebem en concepte de subvenció (gairebé el 70% dels 7.000 euros) retornarà en concepte d’impostos dins d’aquest mateix exercici fiscal.
Comptem també que la majoria d'aquests diners, circularan en aquest mateix exercici o en el següent (ja que tots els artistes i proveïdors que contractem són del país, són minoristes i no pertanyen a grans grups d'inversió o a empreses financeres del mercat bursàtil internacional), i cotitzaran novament en IVA i IRPF i molts d'altres impostos indirectament, via el seu consum o activitat habitual.
De fet, en el moment d’escriure això que esteu llegint, encara no hem tancat els procediments de justificació de les subvencions, i en canvi, una part important dels impostos ja han estat liquidats, inclús abans de rebre la major part dels ajuts.
Amb aquests ajuts hem celebrat 6 concerts (inclosa la sessió de DJ), dues sessions amb projeccions audiovisuals, en un espai que hem hagut d'habilitar, posar-hi serveis, contractar vigilància (la llei ens ho requereix), gestionar altes a la seguretat social, sol·licituds de subvenció, justificacions, cobraments, pagaments, la producció, el muntatge, el desmuntatge, la programació, bitllets d'avió i de tren, reserves d'hotel, contractar publicitat, fer roda de premsa, etc.
Han treballat a l'atac d'aquest any una vintena de músics. Un negoci familiar ha instal·lat el seu bar a canvi de donar sopar i beure als músics i treballadors contractats i cofinançar la consumició inclosa a l'entrada (aquesta activitat també cotitzarà a la seguretat social i liquidarà IVA i IRPF per l'activitat realitzada durant l'atac). També hem contractat 8 empreses (una impremta, dues publicacions en que hem fet publicitat, l'empresa que ha conduït el so i la il·luminació, una empresa de lloguer d'instruments musicals, un hotel, un proveïdor d'Internet per la web i una empresa de vigilància), així com un afinador pel piano, dos fotògrafs i uns 10 col·laboradors més que han cobrat dietes per diferents tasques. Això, a més de la impagable ajuda de la Brigada Municipal.
Han visitat l'atac més de 600 persones, moltes de les quals no eren de Tàrrega, per la qual cosa han recorregut a diversos serveis de la ciutat (que malgrat ser tangibles, no comptabilitzem). Al pressupost tampoc no hi veureu cap dieta per despeses de telèfon, transports propis, gestories o regals de cap mena en concepte d'agraïment. Ni s'hi han inclòs altres despeses de programació o direcció artística. La premsa especialitzada l'hem convidat a títol personal. L'equip organitzador no ha pres ni una canya a compte del pressupost. Fruit de la nostra activitat, també hem pagat de la nostra butxaca altres despeses (com els costos de funcionament de l’associació, per exemple). Tot plegat acaba acumulant-se en una xifra sobre la qual també s'hi comptabilitzen impostos directes i indirectes, que retornaran encara més ingressos a l’erari públic, com a resultat de l'activitat.
No cal recórrer als intangibles, ni a la consciència política o intel·lectual, per defensar el suport econòmic de l’administració a la cultura. Les xifres expliquen prou bé, sense consideracions de cap altra mena, que els diners no es destrueixen pel fet de dedicar-los a la cultura. Es mouen, això sí. Una majoria justament retorna a la pròpia hisenda comú. I els altres generant riquesa.
No hauria de ser aquest un dels objectius que tots hauríem de desitjar en una situació econòmica com la que vivim? Diners que es mouen correctament, sense malversar, que generen valor, donen feina (reduïnt la contribució pública en subsidis d'atur) i -sobretot- satisfacció. I a sobre, ens permeten omplir-nos la boca parlant dels intangibles i considerar que a més cultura, més efectivitat de les escoles i menys antidepressius als hospitals.
Per acabar, una darrera reflexió pels que veuen en la reducció (del 40% del pressupost d'aquesta edició) un indicador de millora de l'eficiència. Amb l'exercici comptable abans descrit -de pa sucat amb oli, ho sé-, els percentatges de redistribució no canviarien. Si no haguéssim hagut de negociar i negociar per fer reviure l'atac, haguéssim conservat el calendari habitual, millorant l'assistència (en canviar-les s'ha solapat amb altres events). També hagués estat més rendible poder mantenir el pressupost en difusió. Segur que haguéssim amortitzat millor els costos en programació. Per tant, la reducció no alimenta tant com sembla. I segons com es treballi, la retallada no és sinònim d'eficiència, sinó més aviat a l'inrevés.
Si us plau, fem bé els comptes. No menyspreem l'activitat econòmica que es desprèn de la cultura i --sobretot- no caiguem en l'error de pensar que no ens la mereixem i que estalviant-nos-la arreglarem una situació econòmica sense cap relació amb les subvencions a la cultura.
Moltes gràcies a tots els que heu fet possible l'atac d'aquest any. Especialment també a aquells que, des de les administracions, entenen que no som una màquina de cremar diners, sinó exactament a l’inrevés.
Josep Mestres
Recent Comments